Resposta al comunicat del Rectorat: Una minoria aliena?

Resposta al comunicat emés pel Recorat de la Universitat de Barcelona el dia 8 d’octubre de 2013 :  http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2013/10/017.html

_______

Per als polítics i prohoms que, al llarg de la història, han sentit la temptació de cultivar la por com a mitjà eficaç i barruer de romandre al poder, les minories desestabilitzadores sempre són, per definició, alienes, estranyes al cos col·lectiu participat pels seus governats. Pensi’s, sense anar més lluny, en el “complot judeo-mesònic” de Franco, en l’onada anti-comunista del maccartisme, o en l’obsessió contrarevolucionària del Comitè de Salvament Públic de la Revolució Francesa. Res més senzill que desacreditar als opositors com a figures estrangeres, de lleialtats dubtoses, traïdors potencials disfressats, amb l’aparença de pertànyer a la nostra civilitzada comunitat. Ahir, l’equip rectoral de la Universitat de Barcelona en va fer recurs, un cop més, a un mètode ben antic de desqualificació, més propi de la demagògia primària dels tirans que de gent respectuosa de la intel·ligència del seu auditori. D’un sol cop, els estudiants, PAS i professors que ens vam manifestar ahir, al Paranimf de l’Edifici Històric, en rebuig de la resignació fingida amb la qual l’equip rectoral aplica les receptes neoliberals sobre la nostra universitat, vam ser acusats de quintacolumnistes, criptojueus i comunistes perillosos.

Trist espectacle el d’haver de boicotejar un acte que honorava el mèrit de recerques dutes a terme al si de la nostra (sí, també nostra) universitat i la carrera professional de col·legues treballadors de la UB. No ens en sentim orgullosos, que quedi clar. Però vet aquí que, enmig de tant silenci còmplice amb l’administració de la Generalitat, de tantes promeses incomplertes, l’equip rectoral descobreix sobtadament un mètode infal·lible per a respondre a les crítiques i continues demandes d’explicacions davant les quals havia mostrat, fins el moment, la indiferència més insultant: els crítics són aliens a la comunitats universitària.

L’Excel·lentíssim senyor Rector s’oblida -què n’és de comú, aquest costum, entre la classe política catalana i espanyola!- del programa amb el que va concórrer a les darreres eleccions. Ahir, l’Excel·lentíssim senyor Rector, així com els il·lustres membres del seu equip, es van negar en tot moment a donar la cara, potser perquè consideraven que dedicar el seu magnífic temps als treballadors precaris o acomiadats de la universitat, i als estudiants cada cop més precaritzats per la seva política, era una pèrdua de temps, per no dir una molèstia lletja en un dia senyalat per lluir pompa i treure la pols a les velles togues. Mentre l’equip rectoral mostri més sensibilitat davant els rituals acadèmics -per seriosos que aquests en siguin- que davant la justa indignació d’un gruix important de la comunitat que administra, no anirem enlloc. Potser l’Excel·lentíssim senyor Rector es delecta amb les cerimònies que provenen del passat per tal d’evitar haver de gestionar el present, però la minoria aliena” no està disposada a permetre que giri la cara i miri a una altra banda. Tampoc li permetrem en el futur proper, estigui ben segur. En lloc de recórrer a una retòrica barroera que no pretén convèncer a ningú -a qui podria enganyar una tonteria semblant?-, l’equip rectoral faria bé de reflexionar sobre la situació desesperada que viu la nostra universitat, per tal de respondre amb quelcom més que mentides i mitges veritats. Ahir, una sospitosa “minoria aliena” formada per sindicats, juntes de treballadors, assemblees d’estudiants i professors, membres tots i totes de la comunitat universitària, li vam recordar que esperem solucions, i no rebequeries infantils; que volem ofertes dignes i sinceres, i no promeses buides; que, en fi, en aquest moment d’incertesa ens agradaria trobar-nos davant la interlocució d’un equip rectoral format per col·legues preocupats com nosaltres pel futur d’aquesta noble institució, i no per nàufrags desorientats que semblen entestats únicament en salvar- se a sí mateixos.

Assemblea de Professorat UB

9 d’octubre de 2013.