Resposta al comunicat del Rectorat: Una minoria aliena?

Resposta al comunicat emés pel Recorat de la Universitat de Barcelona el dia 8 d’octubre de 2013 :  http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2013/10/017.html

_______

Per als polítics i prohoms que, al llarg de la història, han sentit la temptació de cultivar la por com a mitjà eficaç i barruer de romandre al poder, les minories desestabilitzadores sempre són, per definició, alienes, estranyes al cos col·lectiu participat pels seus governats. Pensi’s, sense anar més lluny, en el “complot judeo-mesònic” de Franco, en l’onada anti-comunista del maccartisme, o en l’obsessió contrarevolucionària del Comitè de Salvament Públic de la Revolució Francesa. Res més senzill que desacreditar als opositors com a figures estrangeres, de lleialtats dubtoses, traïdors potencials disfressats, amb l’aparença de pertànyer a la nostra civilitzada comunitat. Ahir, l’equip rectoral de la Universitat de Barcelona en va fer recurs, un cop més, a un mètode ben antic de desqualificació, més propi de la demagògia primària dels tirans que de gent respectuosa de la intel·ligència del seu auditori. D’un sol cop, els estudiants, PAS i professors que ens vam manifestar ahir, al Paranimf de l’Edifici Històric, en rebuig de la resignació fingida amb la qual l’equip rectoral aplica les receptes neoliberals sobre la nostra universitat, vam ser acusats de quintacolumnistes, criptojueus i comunistes perillosos.

Trist espectacle el d’haver de boicotejar un acte que honorava el mèrit de recerques dutes a terme al si de la nostra (sí, també nostra) universitat i la carrera professional de col·legues treballadors de la UB. No ens en sentim orgullosos, que quedi clar. Però vet aquí que, enmig de tant silenci còmplice amb l’administració de la Generalitat, de tantes promeses incomplertes, l’equip rectoral descobreix sobtadament un mètode infal·lible per a respondre a les crítiques i continues demandes d’explicacions davant les quals havia mostrat, fins el moment, la indiferència més insultant: els crítics són aliens a la comunitats universitària.

L’Excel·lentíssim senyor Rector s’oblida -què n’és de comú, aquest costum, entre la classe política catalana i espanyola!- del programa amb el que va concórrer a les darreres eleccions. Ahir, l’Excel·lentíssim senyor Rector, així com els il·lustres membres del seu equip, es van negar en tot moment a donar la cara, potser perquè consideraven que dedicar el seu magnífic temps als treballadors precaris o acomiadats de la universitat, i als estudiants cada cop més precaritzats per la seva política, era una pèrdua de temps, per no dir una molèstia lletja en un dia senyalat per lluir pompa i treure la pols a les velles togues. Mentre l’equip rectoral mostri més sensibilitat davant els rituals acadèmics -per seriosos que aquests en siguin- que davant la justa indignació d’un gruix important de la comunitat que administra, no anirem enlloc. Potser l’Excel·lentíssim senyor Rector es delecta amb les cerimònies que provenen del passat per tal d’evitar haver de gestionar el present, però la minoria aliena” no està disposada a permetre que giri la cara i miri a una altra banda. Tampoc li permetrem en el futur proper, estigui ben segur. En lloc de recórrer a una retòrica barroera que no pretén convèncer a ningú -a qui podria enganyar una tonteria semblant?-, l’equip rectoral faria bé de reflexionar sobre la situació desesperada que viu la nostra universitat, per tal de respondre amb quelcom més que mentides i mitges veritats. Ahir, una sospitosa “minoria aliena” formada per sindicats, juntes de treballadors, assemblees d’estudiants i professors, membres tots i totes de la comunitat universitària, li vam recordar que esperem solucions, i no rebequeries infantils; que volem ofertes dignes i sinceres, i no promeses buides; que, en fi, en aquest moment d’incertesa ens agradaria trobar-nos davant la interlocució d’un equip rectoral format per col·legues preocupats com nosaltres pel futur d’aquesta noble institució, i no per nàufrags desorientats que semblen entestats únicament en salvar- se a sí mateixos.

Assemblea de Professorat UB

9 d’octubre de 2013.

COMUNICAT EXIGINT LA DIMISSIÓ DE DÍDAC RAMÍREZ I SARRIÓ

Avui part de la comunitat educativa UB, després d’una concentració i d’una assemblea on hi havia tant membres de PDI, com PAS i estudiants, hem decidit quedar-nos a la biblioteca de l’edifici històric de la UB de manera indefinida.
 
A l’assemblea s’ha condemnat des de tots els col·lectius la decisió de l’equip rectoral i la consegüent actuació del cos d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra la matinada del passat  dissabte 25 de maig. Mostrem el nostre rebuig, per tant, al rector d’aquesta universitat, Dídac Ramírez i Sarrió, qui va executar l’ordre per tal que aquest cos hi actués, i demanem una justificació real per als fets ocorreguts, ja que les declaracions oficials són contràries al que va succeir: que l’ordre de desallotjament es va fer efectiva a la tarda del dia 23, abans de seure a parlar amb l’equip rectoral, més de 12 hores abans de l’aturada del Consell de Govern que es celebrava el matí del dia 24. Per aquests motius, per la ineficàcia demostrada vers la gestió de l’actual situació de la universitat, per la manca de resposta davant de les peticions d’informació que se li van fer des del primer moment de l’okupació del rectorat i perquè és evident que posa els seus interessos i els interessos de les elits polítiques i econòmiques per davant dels interessos de la comunitat universitària, negant-se a establir un marc de diàleg que afavoreixi a ambdues parts, exigim la seva dimissió, com a condició prèvia a qualsevol tipus de negociació. 
 
L’objectiu de quedar-nos a la biblioteca de l’edifici històric és continuar teixint una xarxa entre els diferents sectors que conformen la comunitat universitària, sinèrgia creixent que es va veure interrompuda amb el desallotjament del rectorat. A més a més, durant l’okupació, també volem concretar les mesures específiques en les que es poden materialitzar les nostres reivindicacions conjuntes, així com exercir pressió i reforçar la nostra exigència de dimissió del Rector com a requeriment per a l’inici de les negociacions en si de l’assemblea, seguint la nostra forma d’organització que garanteix que totes les parts puguin ser escoltades i valorades sense les influències ni contaminacions de les estructures jeràrquiques. 
 
Així doncs, exigim la dimissió irrevocable de Dídac Ramírez i Sarrió com a Rector de la Universitat de Barcelona per tots els motius exposats anteriorment i per ser un Rector que fa ús de la violència per tal d’imposar les seves determinacions, tal i com ho va fer en la lluita contra la implantació del Pla Bolonya i com ho ha fet aquesta darrera setmana, per haver permés la pujada de taxes del 67% que denega l’accés a la majoria social treballadora, per no tenir cap mirament a l’hora de posar en risc els llocs de treball de milers de treballadores de la universitat i per contribuir al desmantellament del sistema públic universitari.
EL TEU DIÀLEG ÉS IMPOSICIÓ, EL TEU LLENGUATGE ÉS VIOLÈNCIA, DÍDAC RAMÍREZ DIMISSIÓ